martes, diciembre 05, 2006
miércoles, noviembre 22, 2006
Setmana d'exàmens
Aquesta setmana he hagut de patir un parell d'exàmens de les assignatures PDGPE i SGBDO i aquest ha estat el balanç.
PDGPE: la cosa no pintava gaire bé ja que el Muntané, tal i com es fa dir el nostre professor, no feia seguiment de cap apunt i es dedica a explicar el que li sembla durant la classe. Això fa que et preguntis que coi hi haurà a l'examen. Pero al final la cosa ba estar força bé meny la gran pregunta de "qué és la creativitat?"(deixeu respostes a la secció de comentaris).
SGBDO: aquest examen ha estat més complicat ja que t'havies de fer unes quantes palles mentals per a resoldre els exercicis. En fi, he deixat un exercici en blanc (a més ja no em donva temps ni per intentar-ho) pero la resta està fet.
Esperem que les notes vagin d'acord amb aquestes impressions.
PDGPE: la cosa no pintava gaire bé ja que el Muntané, tal i com es fa dir el nostre professor, no feia seguiment de cap apunt i es dedica a explicar el que li sembla durant la classe. Això fa que et preguntis que coi hi haurà a l'examen. Pero al final la cosa ba estar força bé meny la gran pregunta de "qué és la creativitat?"(deixeu respostes a la secció de comentaris).
SGBDO: aquest examen ha estat més complicat ja que t'havies de fer unes quantes palles mentals per a resoldre els exercicis. En fi, he deixat un exercici en blanc (a més ja no em donva temps ni per intentar-ho) pero la resta està fet.
Esperem que les notes vagin d'acord amb aquestes impressions.
martes, noviembre 21, 2006
Més Praga
Ja ha aribat la carta d'acceptació a la universitat de praga. Tinc lloc en una residència d'estudiants des del 16 de Febrer fins al 28 de Juny.
Falta encara concretar el projecte, no hi ha respostes del cap de departament, tocarà fer SPAM a tots els professors per veure si hi ha algú disposat a tutorar-me un projecte.
La carta en qüestió.
Falta encara concretar el projecte, no hi ha respostes del cap de departament, tocarà fer SPAM a tots els professors per veure si hi ha algú disposat a tutorar-me un projecte.
La carta en qüestió.
miércoles, octubre 25, 2006
Les màquines tenen sentiments
Aquest server és tan bon jan que quan no troba la pàgina que li demanes esposa trist i t'explica les seves desgràcies.
Ho podeu veure aquí.
Ho podeu veure aquí.
martes, septiembre 26, 2006
Prague, I'm coming!!!
No es diu blat fins queno està al sac i ben lligat!!!
Doncs jo ja l'estic lligant, després del temps incert i sense noticies de les vacances (natural per que la gent descansa, pero no deixa de treure't el neguit de no saber res) he rebut contestació a uns mails que vaig enviar a la coordiandora d'erasmus a praga diwent-me que m'enviaràn els documents d'acceptació al Novembre.
Fins aquí sembla tot normal però avui ja ha estat la bomba quan avui rebo un correu de l'AGAUR dient-me que ja s'havien resolt les beques i resulta que la meva sol·licitud, que tenia coll avall que era feina inútil, està ACCEPTADA.
Això dona un gir força important a la meva idea de com plantejar-me l'erasmus pel que fa al tema econòmic, menys mal de caps que tindré i em podré dedicar més al projecte i a gaudir d'estar a l'estranger.
En definitiva, m'en vaig a Pragaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!
Doncs jo ja l'estic lligant, després del temps incert i sense noticies de les vacances (natural per que la gent descansa, pero no deixa de treure't el neguit de no saber res) he rebut contestació a uns mails que vaig enviar a la coordiandora d'erasmus a praga diwent-me que m'enviaràn els documents d'acceptació al Novembre.
Fins aquí sembla tot normal però avui ja ha estat la bomba quan avui rebo un correu de l'AGAUR dient-me que ja s'havien resolt les beques i resulta que la meva sol·licitud, que tenia coll avall que era feina inútil, està ACCEPTADA.
Això dona un gir força important a la meva idea de com plantejar-me l'erasmus pel que fa al tema econòmic, menys mal de caps que tindré i em podré dedicar més al projecte i a gaudir d'estar a l'estranger.
En definitiva, m'en vaig a Pragaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!
domingo, septiembre 17, 2006
Switch a processor
Un exemple clar de que dues persones no s'entenen si una de les dues no vol. El que ja es "el colmo" es que a sobre el que fa l'esforç per explicar-se rep la bronca per que no parla com una persona "normal".
miércoles, septiembre 13, 2006
Un altre cop a la FIB :S
Sembla que això no acaba mai, dimarts tot just començava un altre curs a la FIB, al final creuràn que sóc un treballador del campus o quelcom per l'estil.
Per aquest curs és diferent a la resta ja que és l'ULTIM, tres assigntures aquest quatrimestre:
PDGPE: Presa de Decisions i Gestió de Projectes Empresarials.
HDC: Habilitats Directives i de Comunicació.
SGBDO: Sistmes Gestors de Bases de Dades i Objectes.
Si no fos perla última de les assignatua qualsevol diria que estic fent ESADE, que coi faig fent aquestes assignatures? Bé, com mai es sap si acabaré algun dia d'aquests dirigint algun grup o res per l'estil o fins i tot per el primer curro que faré (que segurament serà consultor) crec que anirà força bé saber d'aquestes cosetes. També cal dir que encara tinc al cap una frase que va dir el mític professor Sistac.
"Vosaltres sou els que pendreu la feina als d'ESADE" deia rotundament, abans no m'ho creia tant pero a mida que passa el temps veig la raó que té aquest home. Doncs abans de fer fora del seu lloc a un d'Empresarials i no tenir ni punyetera idea de res haurem de sortir sabent alguna cosa més que enginyeria de software, programació i arquitectura de computadors.
En fi, es presenta un quatrimestre atípic en la meva carrera pel que fa als continguts i també per que ja no faré més assignatures. Ja veurem com va.....
Per aquest curs és diferent a la resta ja que és l'ULTIM, tres assigntures aquest quatrimestre:
PDGPE: Presa de Decisions i Gestió de Projectes Empresarials.
HDC: Habilitats Directives i de Comunicació.
SGBDO: Sistmes Gestors de Bases de Dades i Objectes.
Si no fos perla última de les assignatua qualsevol diria que estic fent ESADE, que coi faig fent aquestes assignatures? Bé, com mai es sap si acabaré algun dia d'aquests dirigint algun grup o res per l'estil o fins i tot per el primer curro que faré (que segurament serà consultor) crec que anirà força bé saber d'aquestes cosetes. També cal dir que encara tinc al cap una frase que va dir el mític professor Sistac.
"Vosaltres sou els que pendreu la feina als d'ESADE" deia rotundament, abans no m'ho creia tant pero a mida que passa el temps veig la raó que té aquest home. Doncs abans de fer fora del seu lloc a un d'Empresarials i no tenir ni punyetera idea de res haurem de sortir sabent alguna cosa més que enginyeria de software, programació i arquitectura de computadors.
En fi, es presenta un quatrimestre atípic en la meva carrera pel que fa als continguts i també per que ja no faré més assignatures. Ja veurem com va.....
domingo, agosto 27, 2006
Més gadgets per firefox
Una de les coses per les que prefereixo Firfox a Internet explorer és per les extensions que se li poden instal·lar.
Anteriorment ja havia parlat sobre un editor de blogs que feia la feina més ràpida i comode per escriure-hi. Ara he trobat una nova extensio bastant curiosa i possiblement molt útil que s'anomena RainFox, bàsicament fa cerces de contingus relacionades amb la paraula d'una plana web que vulguis, simplement fent doble click.
Aqui en teniu més informació.
Anteriorment ja havia parlat sobre un editor de blogs que feia la feina més ràpida i comode per escriure-hi. Ara he trobat una nova extensio bastant curiosa i possiblement molt útil que s'anomena RainFox, bàsicament fa cerces de contingus relacionades amb la paraula d'una plana web que vulguis, simplement fent doble click.
Aqui en teniu més informació.
sábado, agosto 26, 2006
Tornada de vacances
La veritat es que ja fa molt més que no escric en aquest blog, pero mai es tard per tornar a fer-ho.
Segurament podria passar-me molt temps explicanti explicant el que ha passat des de l'ultim post perola meva mala memoria em jugaria una mala passada dexant-me en blanc o obviant els detalls. Per sort durantel temps que he estat fent les vacances, i com no tenia un ordinador a mà, he anat escribint algunes notes per despres escriure-les aqui.
Molt aviat aniran sortint les aventures i desventures de l'Edu i de mi perel camino de Santiago (weno, això de camino no en te gaire, més aviat semblava una muntanya rusa).
Un fotillo dels paratges per que us feu una idea.
Segurament podria passar-me molt temps explicanti explicant el que ha passat des de l'ultim post perola meva mala memoria em jugaria una mala passada dexant-me en blanc o obviant els detalls. Per sort durantel temps que he estat fent les vacances, i com no tenia un ordinador a mà, he anat escribint algunes notes per despres escriure-les aqui.
Molt aviat aniran sortint les aventures i desventures de l'Edu i de mi perel camino de Santiago (weno, això de camino no en te gaire, més aviat semblava una muntanya rusa).
Un fotillo dels paratges per que us feu una idea.
viernes, junio 09, 2006
Cumple EDU
El temps passa i la gent va fent anys i el diumenge passat li va tocar a l'Edu. Aqui el teniu!!!
Sel veia força content bo i tornar-se una mica més vell i rondinaire, encara no sabia que li esperava..... bueno si, un sopar com es fa de costum pero no sabia quin regal li teniem preparadet.
Per variar vam quedar a la base d'operacions, també anomenada casa d'en Xevi (som tant previsibles que al final sabrem fins i tota quina hora anem al WC), per fer un comboi per anat dret cap a un restaurant de cabrils on s'havia reservat taula.
Arribem, ens entaulem i, com no, ja demanem unes sangries. Els efectes es van notar rapidament, no crec que faci falta comentar les fotos...
La sorpresa agradable per al nostre protagonista va ser el regal ja que no se l'esperava. Una samarreta del Liverpool!!!
Clar, qui coi s'espera un regal així :P
I per acabar una bona felicitació.......
que va fer que alguns tinguessin una mica d'enveja......
Després ja vam sortir fins que el cos ens va dir prou, vam tenir temps de fer una última foto. (Millor així ja que més tard les fotos no haurien sortit gaire enfocades :P)
Felicitats Edu!!!
La resta de fotos les podeu veure a la galeria.
Sel veia força content bo i tornar-se una mica més vell i rondinaire, encara no sabia que li esperava..... bueno si, un sopar com es fa de costum pero no sabia quin regal li teniem preparadet.
Per variar vam quedar a la base d'operacions, també anomenada casa d'en Xevi (som tant previsibles que al final sabrem fins i tota quina hora anem al WC), per fer un comboi per anat dret cap a un restaurant de cabrils on s'havia reservat taula.
Arribem, ens entaulem i, com no, ja demanem unes sangries. Els efectes es van notar rapidament, no crec que faci falta comentar les fotos...
Clar, qui coi s'espera un regal així :P
I per acabar una bona felicitació.......
que va fer que alguns tinguessin una mica d'enveja......
Després ja vam sortir fins que el cos ens va dir prou, vam tenir temps de fer una última foto. (Millor així ja que més tard les fotos no haurien sortit gaire enfocades :P)
Felicitats Edu!!!
La resta de fotos les podeu veure a la galeria.
miércoles, mayo 24, 2006
Portatil a 100$
Ja hi han les primeres fotos des primers portàtils a 100 dòlars(una mica menys de 100€).
No us penseu que el podreu comprar al mediamaerket o al PCcity (i ara que el Teru no està encara menys XD), aquests portàtils estan pensats per al projecte One Laptop Per Child (OLPD) que té com a objectiu proporconar equips barats per a l'ensenyament.
Aqui en teniu la imatge.
No us penseu que el podreu comprar al mediamaerket o al PCcity (i ara que el Teru no està encara menys XD), aquests portàtils estan pensats per al projecte One Laptop Per Child (OLPD) que té com a objectiu proporconar equips barats per a l'ensenyament.
Aqui en teniu la imatge.
sábado, mayo 20, 2006
Retorn a les pistes
Aquest dijous passat vaig anar a un entrenament en un equip de basket de Mataró. Sembla que els va agradar com jugo i em volen fitxar de cara a la temporada que ve.
M'haure de posar en forma pq ahir amb prou feines vaig aguantar tot l'entreno.
Em donaran el meu numero favorit (15)??? Es un bon numero, hi han alguns 15 que juguen força bé com aquest.
PD: Maiki, despuer de ver esto ya me diras si el basket es de marikas. Que tu no te atrevas a jugarlo es otra cosa..... :P
M'haure de posar en forma pq ahir amb prou feines vaig aguantar tot l'entreno.
Em donaran el meu numero favorit (15)??? Es un bon numero, hi han alguns 15 que juguen força bé com aquest.
PD: Maiki, despuer de ver esto ya me diras si el basket es de marikas. Que tu no te atrevas a jugarlo es otra cosa..... :P
jueves, mayo 18, 2006
Campions!!!
Era inevitable, comprensible finsi tot predecible que en aquest blog hi hauria un comentari sobre l'actual campió de la copa d'europa. El Barça haguanyat i jo també (la porra de la FIB, 6 euricus "pa la saca") :D
En el meu cas veure el parit va ser un panorama. Arribo tard a Mataró, just en el moment que passo per un bar veig a jugada on expulsen al porter rival (la gent indignada pq l'arbitre no va donarel gol). En el moment que entro a casa de'n Xevi tot son cares d'indignació a l'hora que sento comentaris com:
-"Aquest arbitre es un piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii"
-"Pero que s'ha fumat en Raijarl!!! en Van Bommel no hauria d'haver pujat al avió!!!"
Ariba el gol de l'Arsenal........
-"Anem a la Frontera i que no passin si no venen amb la copa!!!"
-"Si es que van caminant pel camp!!! va correu mecaguen la piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii"
La segona part vam estar força esceptics fins al primer gol
-"Ja veurem si el marquen, quan ho facin ja entrarà el segon pero tots tancats al darrera sera molt difícil"
Gol d'Etoo!!! Vam fotre un bot tots de cop que si haguessim estat en un pis aquest s'ensorra, alguns ploraven i tot (ell ja ho sap XD). Diuen que l'Etoo lença un parell de botes si amb aquestes ha fallat un gol, espero que les de la final les guardi encara que va fer aquell pal que no va entrer.
Amb el gol de Beletti ja es va ensorrar el mejador, el jugador al que vam batejar com "el vendedor de perritos" (ei, poseu-li un uniforme i el carro de frankfurts tipic de les pelis i dona molt el pego) donava la victoria.
Després de liar-la una mica a la porta de casa de'n Xevi vam anar cap a les rambles, no era canaletes pero també hi havia molta gent amb ganes de gresca. Jo pero, em vaig recollir d'hora ja que m'esperaven a la feina a les 8 en punt i despres d'un dia molt cansat que havia acabat bé el millor es anar a dormir, un descansa més.
En el meu cas veure el parit va ser un panorama. Arribo tard a Mataró, just en el moment que passo per un bar veig a jugada on expulsen al porter rival (la gent indignada pq l'arbitre no va donarel gol). En el moment que entro a casa de'n Xevi tot son cares d'indignació a l'hora que sento comentaris com:
-"Aquest arbitre es un piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii"
-"Pero que s'ha fumat en Raijarl!!! en Van Bommel no hauria d'haver pujat al avió!!!"
Ariba el gol de l'Arsenal........
-"Anem a la Frontera i que no passin si no venen amb la copa!!!"
-"Si es que van caminant pel camp!!! va correu mecaguen la piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii"
La segona part vam estar força esceptics fins al primer gol
-"Ja veurem si el marquen, quan ho facin ja entrarà el segon pero tots tancats al darrera sera molt difícil"
Gol d'Etoo!!! Vam fotre un bot tots de cop que si haguessim estat en un pis aquest s'ensorra, alguns ploraven i tot (ell ja ho sap XD). Diuen que l'Etoo lença un parell de botes si amb aquestes ha fallat un gol, espero que les de la final les guardi encara que va fer aquell pal que no va entrer.
Amb el gol de Beletti ja es va ensorrar el mejador, el jugador al que vam batejar com "el vendedor de perritos" (ei, poseu-li un uniforme i el carro de frankfurts tipic de les pelis i dona molt el pego) donava la victoria.
Després de liar-la una mica a la porta de casa de'n Xevi vam anar cap a les rambles, no era canaletes pero també hi havia molta gent amb ganes de gresca. Jo pero, em vaig recollir d'hora ja que m'esperaven a la feina a les 8 en punt i despres d'un dia molt cansat que havia acabat bé el millor es anar a dormir, un descansa més.
VISCA EL BARÇA!!!
sábado, mayo 13, 2006
Una mica més friki
Tant anys a la FIB és una presió masa dura per no caure en el "frikisme". Crec que és quasi impossible queno acabis portant alguna cosa que et delati com a estudiant d'enginyeria, a partir d'aquesta setmana ja em podre delatar publicament graciesaun parell de samarretes que vaig demanar en una comanda conjunta a thinkgeek. Quan veieu alguna persona amb una d'aquestes des samarretes no us reprimiu i crideu: "FRIKI" :P
Aqui estan els dos models que he demanat:
Aqui estan els dos models que he demanat:
miércoles, mayo 10, 2006
Nova eina d'edició
Amb aquest comentari estreno una nova eina de Firefox, aqesta eina es diu Performancing. Sembla força útil si t'interessa publicar habitualment en un o més blogs ja que un cop configurat tot et funciona amb el mateix entorn.
La meva ignorància fa desconèixer si algun sistema semblant esta pensat per la premsa, un periodista podria fer un diversos articles i/o columnes per a diferent diaris o publicacions d'una formamolt senzilla.
Manel, semblaquetambe funciona per wordress, faré alguns experiments amb el teu blog :P
La meva ignorància fa desconèixer si algun sistema semblant esta pensat per la premsa, un periodista podria fer un diversos articles i/o columnes per a diferent diaris o publicacions d'una formamolt senzilla.
Manel, semblaquetambe funciona per wordress, faré alguns experiments amb el teu blog :P
martes, mayo 09, 2006
Cap de setmana accidentat
Ja fa bastant que em vaig autoproclamar l'home de ferro, doncs fins i tot el ferro es trenca.
La festaFIB em va deixar amb un excés considerable d'alcohol a la sang, dissabte per poc no em trenquen les cames (no malpenseu, no tinc problemes amb la mafia) jugant a futbol i per rematar el tema erasmus m'ha fet ballar el cap aquests ultims dies. Comença l'època de recollir documentacions i "mandangues" per la beca, segur que hauré de perdre alguns matins. Les assignatures es posen cap amunt i la veritat tinc força apatia.
La moral de l'home de ferro esta baixa i fosca com a la imatge :(
La festaFIB em va deixar amb un excés considerable d'alcohol a la sang, dissabte per poc no em trenquen les cames (no malpenseu, no tinc problemes amb la mafia) jugant a futbol i per rematar el tema erasmus m'ha fet ballar el cap aquests ultims dies. Comença l'època de recollir documentacions i "mandangues" per la beca, segur que hauré de perdre alguns matins. Les assignatures es posen cap amunt i la veritat tinc força apatia.
La moral de l'home de ferro esta baixa i fosca com a la imatge :(
sábado, abril 22, 2006
La cançó de l'estiu
Els meus companys fibers i també els de la feina ja coneixen aquests temes que arrasaran en les discoteques aquest estiu, la veritat es que es difícil que no apareguin aviat a les llites de les radios.
Primer tenim "el koala" amb un tema impresionant que es diu "opa, yo viasé un korrá", podeu veure aqui el video clip.
Després hi ha un grup al estilo parchis, 4 nens macus cantant que es diuen "happiness" i entra a la llista amb el seu tema "amo a Laura, pero esperaré hasta el matrimonio", aqui està el video clip.
Hi ha un tercer grup que també val la pena mencionar, els "Miranda". També he trobat un video clip, mireu la web que no té desperdici.
Primer tenim "el koala" amb un tema impresionant que es diu "opa, yo viasé un korrá", podeu veure aqui el video clip.
Després hi ha un grup al estilo parchis, 4 nens macus cantant que es diuen "happiness" i entra a la llista amb el seu tema "amo a Laura, pero esperaré hasta el matrimonio", aqui està el video clip.
Hi ha un tercer grup que també val la pena mencionar, els "Miranda". També he trobat un video clip, mireu la web que no té desperdici.
Fòrum TI 2006
Ja fa unes setmanes que va passar això, pero m'ho vaig passar molt bé i encara ho recordo.
La gent que veieu a la foto, i crec que no estem tots, sóm en més o menys part els culpables de que un dimecres dia 5 d'abril 30 empreses estiguessin al campus nord de la UPC buscant estudiants de la facultat per donar-los feina.
Ara vé la parrafada de que el forum "mola mogollón" però l'he de dir :P
ForumTI és una associació que ja porta uns 10 anys muntant aquests "tinglados", aquest any en motiu del 10è aniversari es volia tornar a impulsar ja que en els ultims anys, menys el passat, no havia funcionat molt bé el tema. Sembla que la demanda ha crescut i l'èxit de l'any anterior va donar ales a aquesta edició.
El balanç ha estat molt positiu amb un total d'uns 30 stands, crec que xifra rècord, i molts estudiants que han tingut l'oportunitat de deixar els seus CV a moltes empreses importants del sector.
Les meves tasques consistien en posar-me en contace amb els diaris pq publiquessin la notícia de la cel·lebració del fòrum. La veritat és que no va anar gaire bé, a banda de les publicacions d'àmbit universitari i les webs de altres facultats de la UPC vam sortir en un article a vilaweb i també vam sortir en el raconet d'una pagina de "el periodico" a la tirada del 30 de març. També vaig estar de reponsable en algunes activitats que es celebraven la setmana anterior, no vaig poder ajudar molt més. Després va arribar el dia dels stands i així d'arregladets ens vam posar...
Pero no tot van ser flors, violes, bon rollo i festa. Com sempre, quan un fa una cosa no tothom esta dacord i alguns alumnes ens volien aixafar la guitarra per una sèrie de raons que jo crec que no encaixaven. Penso que simplement confonien "la velocidad con el tocino" i van voler evitar que els estudiants hi anesin, en fi de totes les coses sempre hi han detractors.
Bé, altres fotos a part d'aquest crec que estaran proximament a la web del fòrum. Feu-hi un cop d'ull i veureu més coses que m'he deixat d'explicar.
La gent que veieu a la foto, i crec que no estem tots, sóm en més o menys part els culpables de que un dimecres dia 5 d'abril 30 empreses estiguessin al campus nord de la UPC buscant estudiants de la facultat per donar-los feina.
Ara vé la parrafada de que el forum "mola mogollón" però l'he de dir :P
ForumTI és una associació que ja porta uns 10 anys muntant aquests "tinglados", aquest any en motiu del 10è aniversari es volia tornar a impulsar ja que en els ultims anys, menys el passat, no havia funcionat molt bé el tema. Sembla que la demanda ha crescut i l'èxit de l'any anterior va donar ales a aquesta edició.
El balanç ha estat molt positiu amb un total d'uns 30 stands, crec que xifra rècord, i molts estudiants que han tingut l'oportunitat de deixar els seus CV a moltes empreses importants del sector.
Les meves tasques consistien en posar-me en contace amb els diaris pq publiquessin la notícia de la cel·lebració del fòrum. La veritat és que no va anar gaire bé, a banda de les publicacions d'àmbit universitari i les webs de altres facultats de la UPC vam sortir en un article a vilaweb i també vam sortir en el raconet d'una pagina de "el periodico" a la tirada del 30 de març. També vaig estar de reponsable en algunes activitats que es celebraven la setmana anterior, no vaig poder ajudar molt més. Després va arribar el dia dels stands i així d'arregladets ens vam posar...
Pero no tot van ser flors, violes, bon rollo i festa. Com sempre, quan un fa una cosa no tothom esta dacord i alguns alumnes ens volien aixafar la guitarra per una sèrie de raons que jo crec que no encaixaven. Penso que simplement confonien "la velocidad con el tocino" i van voler evitar que els estudiants hi anesin, en fi de totes les coses sempre hi han detractors.
Bé, altres fotos a part d'aquest crec que estaran proximament a la web del fòrum. Feu-hi un cop d'ull i veureu més coses que m'he deixat d'explicar.
lunes, abril 03, 2006
Euskal kronikak
Després de deixar força temps descuidat el blog torno amb energia renovada per escriure més coses i posar mes fotos perque, si més no, els amics i algun curiós puguin fer un cop d'ull i veure alguna cosa que potser els hi agrada.
De fet, qui llegeixi aquest post sobre el pais vasc li recomano de totes que hi vagi si encara no hi ha anat o que repeteixi el viatge en cas que ja hagi estat pel nord. Un pais molt maco amb gent igual de maca cosa que et fa gaudir molt més del viatge, quan llegiu ja sabreu el perquè d'això que dic.
LA IDEA
Bé, com diu el títol que es una crònica començarem des del principi.
La idea de fer un viatge a Euskadi per aquestes dates ja em va passar pel cap ja fa quasi un parell d'anys, quan vaig pujar a Donosti per vacances amb la que era la meva parella. Encara estic agraït que em mostrés una terra tan meravellosa, ha estat el millor regal que he tingut mai.
LA DATA
Tot donava a creure que seria una d'aquelles coses que es diuen pero que no es fan mai, fins que a finals de l'any passat ho vaig veure clar. A finals de gener acaba exàmens i al febrer no tenia cap mes obligació acadèmica, per rematar-ho a la feina els jefes son flexibles amb el tema de faltar algun dia (també el jefe te família al nord i crec que li vaig tocar la fibra :P). Ja esta! per febrer em monto al cotxe i carretera i manta!!!
ELS COMPIS
Ja tenia on i quan, ara volia saber qui estava disposat a anat-hi.
"Un cap de setmana prenent una birra sera un bon moment" vaig pensar. Que il·lús que sóc :P, quan ho vaig dir em vaig sentir com el cowboy que esta en el carrer principal del poble i no es veu cap ànima, només un matoll rodolant pel vent....
Un altre dia però, vaig parlar amben Jordi (que ja el coneixereu) i ho havia estat mirant. Vam fixar unaaltra data i es va quedar en els dies 23,24,25 i 26 de març.
El cap de setmana anterior a marxar i tornant mig pet a casa deixem en Xevi...
David:"Apa noi, que passis bona resaca."
Jordi:"Bona nit Xevi."
Xevi:"Bona nit, el cap de setmana que vé hi tornem. ok?"
D i J:"Tio, estarem al pais vasc."
X:"ostia!!! no sabia que era el proxim cap de setmana"
J:"Si vols venir ja saps"
A l'endemà ja teniem un altre allistat i aquest havia avisat a la Pili que també es va apuntar a última hora. I per acabar la Laia, que no podia venir per feina, va poder canviar torns a la feina per venir.
Tot aixó em va fer pensar en les meves capacitats organitzatives. Des de principis d'any pensant en fer el viatge i només havia tingut poder de convocatòria d'una persona i al últim dia se m'allisten tres i casi ni me n'adono, sóc un desastre :P
Bé, despres del "rollo" que us he explicat passarem a les fotos que es el que tothom em reclama. (el que també vau portar càmera m'heu de passar les vostres pq les posi)
EL VIATGE
Dia 1
-Quedada per recollir la gent a les 05:30.
-M'adormo i em llevo a les 05:25. (nota mental, anar a dormir abans de les tres)
-Anem a buscar en Xevi, també s'ha adormit.
-Fot fred esperant, pero encara fem bona cara.
-Després de tot el mati amb cotxe encara hi havia ànims per somriure a la càmera, de saber el que ens esperava encara esariem més contents.
-Després al museu Oteiza pero el vam trobar tancat.
- Un cop vist el museu que no visitariem ens vam encaminar cap a Lastur, unpetit pobleton hi ha un albertg al costat de la taberna. Com que no hi havia ningú la primera planta sencera era per nosaltres.
- Despres de deixar els trastos i la peazo de maleta que va portar el nostre amic Xevi (a la foto) vam marxar a sopar ja que la taberna estava tancada. Quasi un parell d'hores pqen Jordi es volgués fotre en algun lloc per sopar.
Arribem a Elgoibar:
Tots:"entrem aqui."
Jordi:"jo no em foto a menjar pintxos resecs del migdia!!!"
Tots:"vale, doncs anem alla."
Jordi:"has vist el terra!!! segur que no l'han rentat des de les 8 del mati. Jo aqui no entro!!!"
Marxem a Deba i no trovabem un carrer on hi hagués un restaurant:
Laia:"Perdone señor, hay algun restaurante por aqui?"
Home:"Si en esta calle tienes el restaurante X, el mejor de Deba, y a unos 40 metros hay otro."
Laia:"Y cual ha dicho que es el más caro?" (ja ens han calat, sóm catalans XD)
Evidentment vam anar a sopar al més barato XD, pero no per això el més dolent.
Dia 2
-En aixequem i d'excursió per la costa. Passem per Lekeitio.
-Passant pel passeig marítim de Lekeitio ens parem en un bar per fer un café. Al entrar allà estavenesperant, ben posadets a la barra i acabdetsde fer aquells pinxos que feien una pinta que se't queia la baba. Ni café ni tallat, una canya amb tres pintxos!!!!
-Després un altre cop al cotxe cap a veure les coves de Santimamiñe, hi havia un aparcament i les coves estaven una mica més amunt. Així que començem a pujar.
I després veiem un cartell que indica que hem de pujar unes 300 escales, ens vam haver de mentalitzar una mica...
-Va som-hi!!!
-Vam arribar uns 10 minuts més tard de la última visita, resulta que la visita és guiada i la porta estava tancada amb clau. Pero ens vam trobar al guia que sortia de la cova i ens va deixar entrar. Va ser com pujar al dragon khan a les fosques ja que el tio portava un coet al cul.
Guia:"pos aqui hay unas pinturas rupestres pero no las vais a ver porque las estan estudiando, venga seguimos."
Guia:"aqui tenemos una gruta que se extiende 800 metros al fondo, venga seguimos".
-Bo i les presses i la poca llum, ja que no es podia disparar el flaix, en tinc algunes imatges.
-A prop d'aquestes coves hi ha "el bosque pintado", una obra de Agustín Ibarrola. Bé, aixó de a prop era relatiu ja que el trajecte era a peu i vam trigar quasi una hora pero va valer la pena.
-Finalment vam arribar i vam veure com les pintures encaixaven i prenien sentit quan te les miraves desde un punt determinat.
-Un cop vam tornar al cotxe ens vam dirigir a Gernika, pero estavem cansats i no vam visitar la ciutat. Vam arribar a un restaurant on en el menu et farcien com si fosis un gall d'indi amb la conseqüent "morriña" que et ve després.
David:"Jo avui estic tan ple que no sopo!!!" (por la boca muere el pez)
-A la tarda vam fer una mica el gos literalment.
-Ja veieu els ànims que hi havia, pero la cosa vacanviar quan la mestressa de l'alberg ens diu.. Maitane:"Hola chicos!!! Esta noche nos vamos los de la taberna a una sidreria y he pensado envosotros. Os apeteceria venir?"
Tots:"VALE!!!" (no vam tenir gaires dubtes :P)
Maitane:"Bueno pues a las 20:15 os pasamos a buscar"
-Doncs d'aquesta manera ens vam trobar en un micro-bus amb 20 persones més de camí cap a Astigarraga. Vam arribar a a sidreria i llavors em vaig recordar de que havia dit que no soparia (si es que sóc un bocas).
-Alguns anaven a per la carn....
-Alguns es centraven més en el barrils de sidra, i amb mala punteria.....
-I entre culet i culet de sidra vam anar coneixent tota la trupe que ens acompanyava. Una gent molt maca i hospitalària.
-Vam sopar molt i molt bé.
-I després vam anar de "potes", pero el fotògraf ja no estava per fer fotos :P
Dia 3
-El panorama del dia era de resaca, lesimatges ho diuen tot.
-Alguns encara vam tenir forces per anaraferuna visita a Donosti.
-A la nit ja ens feiem ala idea de que haviem de tornar a la rutina diaria. I recordavem els bons moments que haviem passat.
Dia 4
-Ens vam acomiadar de Maitane, ara ja sóm amics. Resulta que la sortida a la sidreria la fan un cop a l'any i ens han dit que volen que hi tornem. I evidentment nosaltres també hi volem anar. El nostre company Xevi ha deixat el llistó ben alt i a Lastur el coneixen com "el Abogado", no sé si és bo o dolent XD.
Vam anar una mica més lents que de pujada i, per tant, quasi tot el dia al cotxe. Molt cansat pero va valer la pena tantes hores de cotxe.
El cansament i saber que tornavem a la normalitat es reflexava en les cares.
Be, aquesta història mal explicada ha estat escrita perque quedés constància de que el pais vasc és un lloc que tohom haria de visitar ni que fos una vegada. Per mi era el segon cop que hi anava i encara he quedat més meravellat que el primer. Si encara no hi heu anat aneu-hi, si ja hi heu anat torneu-hi (jo ho faré).
Agur!!!
De fet, qui llegeixi aquest post sobre el pais vasc li recomano de totes que hi vagi si encara no hi ha anat o que repeteixi el viatge en cas que ja hagi estat pel nord. Un pais molt maco amb gent igual de maca cosa que et fa gaudir molt més del viatge, quan llegiu ja sabreu el perquè d'això que dic.
LA IDEA
Bé, com diu el títol que es una crònica començarem des del principi.
La idea de fer un viatge a Euskadi per aquestes dates ja em va passar pel cap ja fa quasi un parell d'anys, quan vaig pujar a Donosti per vacances amb la que era la meva parella. Encara estic agraït que em mostrés una terra tan meravellosa, ha estat el millor regal que he tingut mai.
LA DATA
Tot donava a creure que seria una d'aquelles coses que es diuen pero que no es fan mai, fins que a finals de l'any passat ho vaig veure clar. A finals de gener acaba exàmens i al febrer no tenia cap mes obligació acadèmica, per rematar-ho a la feina els jefes son flexibles amb el tema de faltar algun dia (també el jefe te família al nord i crec que li vaig tocar la fibra :P). Ja esta! per febrer em monto al cotxe i carretera i manta!!!
ELS COMPIS
Ja tenia on i quan, ara volia saber qui estava disposat a anat-hi.
"Un cap de setmana prenent una birra sera un bon moment" vaig pensar. Que il·lús que sóc :P, quan ho vaig dir em vaig sentir com el cowboy que esta en el carrer principal del poble i no es veu cap ànima, només un matoll rodolant pel vent....
Un altre dia però, vaig parlar amben Jordi (que ja el coneixereu) i ho havia estat mirant. Vam fixar unaaltra data i es va quedar en els dies 23,24,25 i 26 de març.
El cap de setmana anterior a marxar i tornant mig pet a casa deixem en Xevi...
David:"Apa noi, que passis bona resaca."
Jordi:"Bona nit Xevi."
Xevi:"Bona nit, el cap de setmana que vé hi tornem. ok?"
D i J:"Tio, estarem al pais vasc."
X:"ostia!!! no sabia que era el proxim cap de setmana"
J:"Si vols venir ja saps"
A l'endemà ja teniem un altre allistat i aquest havia avisat a la Pili que també es va apuntar a última hora. I per acabar la Laia, que no podia venir per feina, va poder canviar torns a la feina per venir.
Tot aixó em va fer pensar en les meves capacitats organitzatives. Des de principis d'any pensant en fer el viatge i només havia tingut poder de convocatòria d'una persona i al últim dia se m'allisten tres i casi ni me n'adono, sóc un desastre :P
Bé, despres del "rollo" que us he explicat passarem a les fotos que es el que tothom em reclama. (el que també vau portar càmera m'heu de passar les vostres pq les posi)
EL VIATGE
Dia 1
-Quedada per recollir la gent a les 05:30.
-M'adormo i em llevo a les 05:25. (nota mental, anar a dormir abans de les tres)
-Anem a buscar en Xevi, també s'ha adormit.
-Fot fred esperant, pero encara fem bona cara.
-Després de tot el mati amb cotxe encara hi havia ànims per somriure a la càmera, de saber el que ens esperava encara esariem més contents.
-Després al museu Oteiza pero el vam trobar tancat.
- Un cop vist el museu que no visitariem ens vam encaminar cap a Lastur, unpetit pobleton hi ha un albertg al costat de la taberna. Com que no hi havia ningú la primera planta sencera era per nosaltres.
- Despres de deixar els trastos i la peazo de maleta que va portar el nostre amic Xevi (a la foto) vam marxar a sopar ja que la taberna estava tancada. Quasi un parell d'hores pqen Jordi es volgués fotre en algun lloc per sopar.
Arribem a Elgoibar:
Tots:"entrem aqui."
Jordi:"jo no em foto a menjar pintxos resecs del migdia!!!"
Tots:"vale, doncs anem alla."
Jordi:"has vist el terra!!! segur que no l'han rentat des de les 8 del mati. Jo aqui no entro!!!"
Marxem a Deba i no trovabem un carrer on hi hagués un restaurant:
Laia:"Perdone señor, hay algun restaurante por aqui?"
Home:"Si en esta calle tienes el restaurante X, el mejor de Deba, y a unos 40 metros hay otro."
Laia:"Y cual ha dicho que es el más caro?" (ja ens han calat, sóm catalans XD)
Evidentment vam anar a sopar al més barato XD, pero no per això el més dolent.
Dia 2
-En aixequem i d'excursió per la costa. Passem per Lekeitio.
-Passant pel passeig marítim de Lekeitio ens parem en un bar per fer un café. Al entrar allà estavenesperant, ben posadets a la barra i acabdetsde fer aquells pinxos que feien una pinta que se't queia la baba. Ni café ni tallat, una canya amb tres pintxos!!!!
-Després un altre cop al cotxe cap a veure les coves de Santimamiñe, hi havia un aparcament i les coves estaven una mica més amunt. Així que començem a pujar.
I després veiem un cartell que indica que hem de pujar unes 300 escales, ens vam haver de mentalitzar una mica...
-Va som-hi!!!
-Vam arribar uns 10 minuts més tard de la última visita, resulta que la visita és guiada i la porta estava tancada amb clau. Pero ens vam trobar al guia que sortia de la cova i ens va deixar entrar. Va ser com pujar al dragon khan a les fosques ja que el tio portava un coet al cul.
Guia:"pos aqui hay unas pinturas rupestres pero no las vais a ver porque las estan estudiando, venga seguimos."
Guia:"aqui tenemos una gruta que se extiende 800 metros al fondo, venga seguimos".
-Bo i les presses i la poca llum, ja que no es podia disparar el flaix, en tinc algunes imatges.
-A prop d'aquestes coves hi ha "el bosque pintado", una obra de Agustín Ibarrola. Bé, aixó de a prop era relatiu ja que el trajecte era a peu i vam trigar quasi una hora pero va valer la pena.
-Finalment vam arribar i vam veure com les pintures encaixaven i prenien sentit quan te les miraves desde un punt determinat.
-Un cop vam tornar al cotxe ens vam dirigir a Gernika, pero estavem cansats i no vam visitar la ciutat. Vam arribar a un restaurant on en el menu et farcien com si fosis un gall d'indi amb la conseqüent "morriña" que et ve després.
David:"Jo avui estic tan ple que no sopo!!!" (por la boca muere el pez)
-A la tarda vam fer una mica el gos literalment.
-Ja veieu els ànims que hi havia, pero la cosa vacanviar quan la mestressa de l'alberg ens diu.. Maitane:"Hola chicos!!! Esta noche nos vamos los de la taberna a una sidreria y he pensado envosotros. Os apeteceria venir?"
Tots:"VALE!!!" (no vam tenir gaires dubtes :P)
Maitane:"Bueno pues a las 20:15 os pasamos a buscar"
-Doncs d'aquesta manera ens vam trobar en un micro-bus amb 20 persones més de camí cap a Astigarraga. Vam arribar a a sidreria i llavors em vaig recordar de que havia dit que no soparia (si es que sóc un bocas).
-Alguns anaven a per la carn....
-Alguns es centraven més en el barrils de sidra, i amb mala punteria.....
-I entre culet i culet de sidra vam anar coneixent tota la trupe que ens acompanyava. Una gent molt maca i hospitalària.
-Vam sopar molt i molt bé.
-I després vam anar de "potes", pero el fotògraf ja no estava per fer fotos :P
Dia 3
-El panorama del dia era de resaca, lesimatges ho diuen tot.
-Alguns encara vam tenir forces per anaraferuna visita a Donosti.
-A la nit ja ens feiem ala idea de que haviem de tornar a la rutina diaria. I recordavem els bons moments que haviem passat.
Dia 4
-Ens vam acomiadar de Maitane, ara ja sóm amics. Resulta que la sortida a la sidreria la fan un cop a l'any i ens han dit que volen que hi tornem. I evidentment nosaltres també hi volem anar. El nostre company Xevi ha deixat el llistó ben alt i a Lastur el coneixen com "el Abogado", no sé si és bo o dolent XD.
Vam anar una mica més lents que de pujada i, per tant, quasi tot el dia al cotxe. Molt cansat pero va valer la pena tantes hores de cotxe.
El cansament i saber que tornavem a la normalitat es reflexava en les cares.
Be, aquesta història mal explicada ha estat escrita perque quedés constància de que el pais vasc és un lloc que tohom haria de visitar ni que fos una vegada. Per mi era el segon cop que hi anava i encara he quedat més meravellat que el primer. Si encara no hi heu anat aneu-hi, si ja hi heu anat torneu-hi (jo ho faré).
Agur!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)