La cançó de l'estiu

Els meus companys fibers i també els de la feina ja coneixen aquests temes que arrasaran en les discoteques aquest estiu, la veritat es que es difícil que no apareguin aviat a les llites de les radios.


Primer tenim "el koala" amb un tema impresionant que es diu "opa, yo viasé un korrá", podeu veure aqui el video clip.






Després hi ha un grup al estilo parchis, 4 nens macus cantant que es diuen "happiness" i entra a la llista amb el seu tema "amo a Laura, pero esperaré hasta el matrimonio", aqui està el video clip.





Hi ha un tercer grup que també val la pena mencionar, els "Miranda". També he trobat un video clip, mireu la web que no té desperdici.

Fòrum TI 2006

Ja fa unes setmanes que va passar això, pero m'ho vaig passar molt bé i encara ho recordo.
La gent que veieu a la foto, i crec que no estem tots, sóm en més o menys part els culpables de que un dimecres dia 5 d'abril 30 empreses estiguessin al campus nord de la UPC buscant estudiants de la facultat per donar-los feina.

Ara vé la parrafada de que el forum "mola mogollón" però l'he de dir :P
ForumTI és una associació que ja porta uns 10 anys muntant aquests "tinglados", aquest any en motiu del 10è aniversari es volia tornar a impulsar ja que en els ultims anys, menys el passat, no havia funcionat molt bé el tema. Sembla que la demanda ha crescut i l'èxit de l'any anterior va donar ales a aquesta edició.
El balanç ha estat molt positiu amb un total d'uns 30 stands, crec que xifra rècord, i molts estudiants que han tingut l'oportunitat de deixar els seus CV a moltes empreses importants del sector.

Les meves tasques consistien en posar-me en contace amb els diaris pq publiquessin la notícia de la cel·lebració del fòrum. La veritat és que no va anar gaire bé, a banda de les publicacions d'àmbit universitari i les webs de altres facultats de la UPC vam sortir en un article a vilaweb i també vam sortir en el raconet d'una pagina de "el periodico" a la tirada del 30 de març. També vaig estar de reponsable en algunes activitats que es celebraven la setmana anterior, no vaig poder ajudar molt més. Després va arribar el dia dels stands i així d'arregladets ens vam posar...


Pero no tot van ser flors, violes, bon rollo i festa. Com sempre, quan un fa una cosa no tothom esta dacord i alguns alumnes ens volien aixafar la guitarra per una sèrie de raons que jo crec que no encaixaven. Penso que simplement confonien "la velocidad con el tocino" i van voler evitar que els estudiants hi anesin, en fi de totes les coses sempre hi han detractors.

Bé, altres fotos a part d'aquest crec que estaran proximament a la web del fòrum. Feu-hi un cop d'ull i veureu més coses que m'he deixat d'explicar.

Euskal kronikak

Després de deixar força temps descuidat el blog torno amb energia renovada per escriure més coses i posar mes fotos perque, si més no, els amics i algun curiós puguin fer un cop d'ull i veure alguna cosa que potser els hi agrada.
De fet, qui llegeixi aquest post sobre el pais vasc li recomano de totes que hi vagi si encara no hi ha anat o que repeteixi el viatge en cas que ja hagi estat pel nord. Un pais molt maco amb gent igual de maca cosa que et fa gaudir molt més del viatge, quan llegiu ja sabreu el perquè d'això que dic.

LA IDEA
Bé, com diu el títol que es una crònica començarem des del principi.
La idea de fer un viatge a Euskadi per aquestes dates ja em va passar pel cap ja fa quasi un parell d'anys, quan vaig pujar a Donosti per vacances amb la que era la meva parella. Encara estic agraït que em mostrés una terra tan meravellosa, ha estat el millor regal que he tingut mai.

LA DATA
Tot donava a creure que seria una d'aquelles coses que es diuen pero que no es fan mai, fins que a finals de l'any passat ho vaig veure clar. A finals de gener acaba exàmens i al febrer no tenia cap mes obligació acadèmica, per rematar-ho a la feina els jefes son flexibles amb el tema de faltar algun dia (també el jefe te família al nord i crec que li vaig tocar la fibra :P). Ja esta! per febrer em monto al cotxe i carretera i manta!!!

ELS COMPIS
Ja tenia on i quan, ara volia saber qui estava disposat a anat-hi.
"Un cap de setmana prenent una birra sera un bon moment" vaig pensar. Que il·lús que sóc :P, quan ho vaig dir em vaig sentir com el cowboy que esta en el carrer principal del poble i no es veu cap ànima, només un matoll rodolant pel vent....
Un altre dia però, vaig parlar amben Jordi (que ja el coneixereu) i ho havia estat mirant. Vam fixar unaaltra data i es va quedar en els dies 23,24,25 i 26 de març.

El cap de setmana anterior a marxar i tornant mig pet a casa deixem en Xevi...
David:"Apa noi, que passis bona resaca."
Jordi:"Bona nit Xevi."
Xevi:"Bona nit, el cap de setmana que vé hi tornem. ok?"
D i J:"Tio, estarem al pais vasc."
X:"ostia!!! no sabia que era el proxim cap de setmana"
J:"Si vols venir ja saps"

A l'endemà ja teniem un altre allistat i aquest havia avisat a la Pili que també es va apuntar a última hora. I per acabar la Laia, que no podia venir per feina, va poder canviar torns a la feina per venir.
Tot aixó em va fer pensar en les meves capacitats organitzatives. Des de principis d'any pensant en fer el viatge i només havia tingut poder de convocatòria d'una persona i al últim dia se m'allisten tres i casi ni me n'adono, sóc un desastre :P

Bé, despres del "rollo" que us he explicat passarem a les fotos que es el que tothom em reclama. (el que també vau portar càmera m'heu de passar les vostres pq les posi)

EL VIATGE


Dia 1
-Quedada per recollir la gent a les 05:30.
-M'adormo i em llevo a les 05:25. (nota mental, anar a dormir abans de les tres)
-Anem a buscar en Xevi, també s'ha adormit.
-Fot fred esperant, pero encara fem bona cara.

-Després de tot el mati amb cotxe encara hi havia ànims per somriure a la càmera, de saber el que ens esperava encara esariem més contents.


-Després al museu Oteiza pero el vam trobar tancat.

- Un cop vist el museu que no visitariem ens vam encaminar cap a Lastur, unpetit pobleton hi ha un albertg al costat de la taberna. Com que no hi havia ningú la primera planta sencera era per nosaltres.

- Despres de deixar els trastos i la peazo de maleta que va portar el nostre amic Xevi (a la foto) vam marxar a sopar ja que la taberna estava tancada. Quasi un parell d'hores pqen Jordi es volgués fotre en algun lloc per sopar.
Arribem a Elgoibar:
Tots:"entrem aqui."
Jordi:"jo no em foto a menjar pintxos resecs del migdia!!!"
Tots:"vale, doncs anem alla."
Jordi:"has vist el terra!!! segur que no l'han rentat des de les 8 del mati. Jo aqui no entro!!!"
Marxem a Deba i no trovabem un carrer on hi hagués un restaurant:
Laia:"Perdone señor, hay algun restaurante por aqui?"
Home:"Si en esta calle tienes el restaurante X, el mejor de Deba, y a unos 40 metros hay otro."
Laia:"Y cual ha dicho que es el más caro?" (ja ens han calat, sóm catalans XD)
Evidentment vam anar a sopar al més barato XD, pero no per això el més dolent.

Dia 2
-En aixequem i d'excursió per la costa. Passem per Lekeitio.

-Passant pel passeig marítim de Lekeitio ens parem en un bar per fer un café. Al entrar allà estavenesperant, ben posadets a la barra i acabdetsde fer aquells pinxos que feien una pinta que se't queia la baba. Ni café ni tallat, una canya amb tres pintxos!!!!

-Després un altre cop al cotxe cap a veure les coves de Santimamiñe, hi havia un aparcament i les coves estaven una mica més amunt. Així que començem a pujar.


I després veiem un cartell que indica que hem de pujar unes 300 escales, ens vam haver de mentalitzar una mica...

-Va som-hi!!!

-Vam arribar uns 10 minuts més tard de la última visita, resulta que la visita és guiada i la porta estava tancada amb clau. Pero ens vam trobar al guia que sortia de la cova i ens va deixar entrar. Va ser com pujar al dragon khan a les fosques ja que el tio portava un coet al cul.
Guia:"pos aqui hay unas pinturas rupestres pero no las vais a ver porque las estan estudiando, venga seguimos."
Guia:"aqui tenemos una gruta que se extiende 800 metros al fondo, venga seguimos".
-Bo i les presses i la poca llum, ja que no es podia disparar el flaix, en tinc algunes imatges.

-A prop d'aquestes coves hi ha "el bosque pintado", una obra de Agustín Ibarrola. Bé, aixó de a prop era relatiu ja que el trajecte era a peu i vam trigar quasi una hora pero va valer la pena.








































-Finalment vam arribar i vam veure com les pintures encaixaven i prenien sentit quan te les miraves desde un punt determinat.





















































































-Un cop vam tornar al cotxe ens vam dirigir a Gernika, pero estavem cansats i no vam visitar la ciutat. Vam arribar a un restaurant on en el menu et farcien com si fosis un gall d'indi amb la conseqüent "morriña" que et ve després.
David:"Jo avui estic tan ple que no sopo!!!" (por la boca muere el pez)

-A la tarda vam fer una mica el gos literalment.


























































-Ja veieu els ànims que hi havia, pero la cosa vacanviar quan la mestressa de l'alberg ens diu.. Maitane:"Hola chicos!!! Esta noche nos vamos los de la taberna a una sidreria y he pensado envosotros. Os apeteceria venir?"
Tots:"VALE!!!" (no vam tenir gaires dubtes :P)
Maitane:"Bueno pues a las 20:15 os pasamos a buscar"

-Doncs d'aquesta manera ens vam trobar en un micro-bus amb 20 persones més de camí cap a Astigarraga. Vam arribar a a sidreria i llavors em vaig recordar de que havia dit que no soparia (si es que sóc un bocas).
-Alguns anaven a per la carn....


-Alguns es centraven més en el barrils de sidra, i amb mala punteria.....


-I entre culet i culet de sidra vam anar coneixent tota la trupe que ens acompanyava. Una gent molt maca i hospitalària.


-Vam sopar molt i molt bé.


-I després vam anar de "potes", pero el fotògraf ja no estava per fer fotos :P

Dia 3
-El panorama del dia era de resaca, lesimatges ho diuen tot.






























-Alguns encara vam tenir forces per anaraferuna visita a Donosti.






























-A la nit ja ens feiem ala idea de que haviem de tornar a la rutina diaria. I recordavem els bons moments que haviem passat.






























Dia 4
-Ens vam acomiadar de Maitane, ara ja sóm amics. Resulta que la sortida a la sidreria la fan un cop a l'any i ens han dit que volen que hi tornem. I evidentment nosaltres també hi volem anar. El nostre company Xevi ha deixat el llistó ben alt i a Lastur el coneixen com "el Abogado", no sé si és bo o dolent XD.
Vam anar una mica més lents que de pujada i, per tant, quasi tot el dia al cotxe. Molt cansat pero va valer la pena tantes hores de cotxe.
El cansament i saber que tornavem a la normalitat es reflexava en les cares.









































Be, aquesta història mal explicada ha estat escrita perque quedés constància de que el pais vasc és un lloc que tohom haria de visitar ni que fos una vegada. Per mi era el segon cop que hi anava i encara he quedat més meravellat que el primer. Si encara no hi heu anat aneu-hi, si ja hi heu anat torneu-hi (jo ho faré).

Agur!!!